Els despoblats moriscos. Passejant per la memòria

Hui, el recorregut que hem escollit transita entre els poblets de Beniaia i Alcalà de la Jovada, situats a la Vall d’Alcalà. 

C/ La Torre d'Alcalà.

La Vall d’Alcalà compta amb un total de 9 despoblats moriscos repartits pel seu terme, dels quals quatre; L’Atzuvieta, La Queirola, La Roca i Benialí, foren declarats com Béns d’Interès Cultural (BIC) amb la publicació al DOCV de 7 de maig de 2012.
Amb l’expulsió dels moriscos el 1609, molts dels territoris que quedaren deshabitats foren repoblats amb camperols vinguts des de Mallorca.

En el cas d’Alcalà i Ebo no sabem si es redactà Carta Pobla, segons Josep Torró Abad es podria parlar d’una repoblació feta amb els mateixos mallorquins procedents de la Vall de Gallinera i de la seua carta de poblament. Altres autors com Josep Costa Mas parlen del repoblament de la vall d’Ebo també amb cognoms mallorquins com Mengual, Frau, Llodrà, Monjo, Piera, Maçanet, Muntaner o Fluixà (aquest darrer provinent de Manacor).

Per contra el cas de la Vall d’Alcalà és diferent de la resta, —doncs no formava part de les terres de senyoriu del Duc de Gandia, Carles Borja i Centelles— formava part dels dominis de la família Català i per tant la seua repoblació fou d’un altre tipus, les procedències dels nous repobladors de la vall foren en gran part gent vinguda des d’Ibi i també de mallorquins (Sta. Margalida i Andratx) així com d’altres pobles del territori valencià.

Aqüeducte del segle XVI.

Es tracta d’un camí tradicional, utilitzat pels veïns del poble i que permet visitar llocs de gran interès com el despoblat de Benixarcos, el Rafalet, el dels Benialís, l’aqüeducte, la nevera de baix o el despoblat de l’Atzuvieta, dotant-lo així d’un gran valor patrimonial, cultural i paisatgístic.

Les formacions vegetals autòctones són el bosc mediterrani caducifoli mixt i les zones d'arbusts aromàtics. 
Trobarem zones de bosc caducifoli, amb carrasques espectaculars a la vora del camí com el cas de la senda que va des de la nevera de baix fins a Alcalà de la Jovada o els antics camins als masos de Cap i Mona, entre d’altres.

Nevera de Baix.

A més, per la gran humitat en la Vall existeixen nombroses colònies de xops que en són indicadors dels brolladors espontanis de les aigües subterrànies.

Entre la fauna autòctona deuríem destacar el porc senglar, la rabosa, la perdiu, el conill, el gat salvatge, la geneta, la mostela i aus rapinyaires com l’astor i el gamarús.

La ruta s’inicia al Carrer Calvari de la població d’Alcalà de la Jovada. Deixarem el poble en direcció cap a la Vall d’Ebo, al nord-est i caminarem un tram per la carretera, passarem un primer desviament, el del Camí dels Oms, nosaltres continuarem fins trobar-nos a mà esquerra un altre camí que en aquesta ocasió si que agafarem per a desviar-nos, arribem fins al primer despoblat que visitarem en aquesta ruta, es tracta de l’Atzuvieta, el despoblat compta amb 8 cases i amb un urbanisme que tècnicament s’anomena espontani, ja que les cases no seguien una ordenació preestablerta, així ho veiem en aquestes.

Camí de l'Atzuvieta i vivenda del despoblat.

Passejant entre les seues cases podrem observar com les pedres dels murs es disposen en forma d’espina de peix o el pont que creua el rieral que passa entre pel bell mig del despoblat. A més d’observar pollegueres ( vindrien a ser les actuals frontisses de les portes) tallades en la roca mare. Una altra curiositat que podem veure és la premsa d’oli que conserva el despoblat, aquesta també està tallada a la roca mare. El despoblat està envaït per figueres i envoltat per carrasques madures.

Camí de ferradura cap al Barranc de la Sènia.

Continuarem pel camí asfaltat fins que veurem un camí de ferradura que hi ha a la dreta, el prendrem. Aquest camí es va estretint i va ascendint, ens trobarem un primer encreuament de camins, prendrem el de la dreta i just quan el camí comença a descendir agafarem un altre camí que ens quedarà també a la dreta. Aquest camí baixa de nivell més ràpidament i ens durà just al llit del petit barranc conegut com “La Sénia” i que ja hem vist abans en l’Atzuvieta. Creuem el barranc i comencen a ascendir pel camí de ferradura entre els pins fins que arribem a la carretera que uneix Ebo amb Alcalà. En aquest punt creuarem el vial i veurem una àrea de descans amb taules, just a la seua dreta naix el camí de ferradura que ara agafarem, el camí de la Nevera, a sols uns pocs metres de començar a caminar per aquesta via a mà esquerra trobem la Cava o Pou de neu, es tracta d’una construcció en molt bon estat de conservació, coberta amb cúpula de mitja esfera o mitja taronja. Els pous de neu, també anomenats caves o neveres, s’utilitzaven per a emmagatzemar la neu, que una vegada premsada i tapada amb pallús d’arròs quedava segellada fins que arribava el calor i l’obrien per a extraure blocs de gel per a la seua comercialització. Des d’Alcalà eixia un camí de ferradura que passava per Sagra i arribava fins al mateix Port de Dénia on s’utilitzava el gel per a la conservació del peix principalment.

Despoblat dels Benialís.

Passem la Nevera i continuem la nostra ruta, el camí està flanquejat per carrasques i rosers silvestres, al poc de caminar veurem al fons el poble d’Alcalà, ara entrarem just pel costat de l’Antic llavador i caminarem pel lateral de l’església del poble, adossada al seu mur veiem una petita font. Rodejarem aquesta mansana de l’església i entrarem en la plaça del poble, on hi ha una font amb l’efígie en bronze d’al-Azraq, cabdill moro molt conegut per les seues revoltes en temps de Jaume I. Si mirem en direcció sud veurem una casa en forma de torre coneguda com la de Miguel Abad per ser el propietari un personatge molt inoblidable, agafarem el carrer que hi ha just al darrere, Carrer la Torre, i caminarem fins al final del poble. Al nostre davant s’obri una petita senda que bordeja el barranc, la seguirem fins arribar a l’Aqüeducte, construcció datada del segle XVI que duia l’aigua de l’antic molí fins al poble. Ara la senda comença a deixar enrere el barranc per enfilar-se a la dreta i acabar en un camí de terra, el camí del Cementeri. L’Agafarem a la dreta i continuarem caminant per ell, passarem just al costa del cementeri i continuarem caminant fins un encreuament, a la dreta queda un camí de terra, mentre que a

Camí del Benialís, direcció Beniaia.

l’esquerra veiem un camí de ferradura que s’endinsa en un carrascar, nosaltres agafarem el camí de terra de la dreta i sols a uns 20 metres tornarem a canviar la direcció cap a un camí que naix a mà esquerra, caminem un poc més i a mà esquerra veurem ja l'inici del camí dels Benialís, via principal que anirem seguint fins Beniaia. Si ens fixem en haver caminat una estona a mà dreta apareix el despoblat del Rafalet. Continuem el camí fins que veiem a la mà dreta del camí un caseta antiga, en aquest punt hem de fixar-nos bé perquè ens pocs metres a la mà esquerra s’obri un camí entre pins que podem prendre i desviar-nos de la ruta principal per visitar el tercer despoblat, el de Benixarcos. Una vegada visitat retornem al camí principal i continuem la marxa, deixem un camí secundari a la dreta, i més endavant un altre a l’esquerra, nosaltres sempre continuarem pel camí principal. Després d’un tram amb moltes corbes amples arribem al despoblat dels Benialís o Benialí, molt característic per tindre unes escales de pedra llaurades que durien a la segona planta de la vivenda.

Església de Beniaia.

Una vegada visitat aquest nucli el camí es converteix en camí d’asfalt i ens durà directes al poble de Beniaia, el final de la ruta. Per aquest tram del camí podrem gaudir de bones vistes de la Vall, així com anar acompanyats d’aigüeres i barrancons que recullen tota l’aigua en el Barranc principal, el de les Parres, el camí va bordejant-lo fins creuar-lo en el punt més baix. Ara el camí començarà a ascendir fins arribar a la carretera d’accés a Beniaia, caminarem per aquesta carretera uns 15 metres i prendrem un camí que ix a mà dreta, el del cementeri de Beniaia, aquest camí envoltat de bancals d’ametlers ens durà directament al poble, passarem pel costat de l’església de pedra per acabar la nostra ruta a l’entrada del poble. Si encara es vol, i fora de ruta es pot visitar el despoblat de la Queirola.

Aquesta ruta que hui vos presentem il·lustra perfectament com el paisatge que ens envolta i que de vegades mirem però no observem s’ha anat llaurant molt a poc a poc, al llargs dels segles, fins dibuixar el que tenim al nostre davant. Vos convidem a gaudir d’aquest passeig amb uns altres ulls, aquells que ens permeten imaginar la història viva que el nostre territori ens amaga. Pobles que un dia tingueren vides a dins i ara ja no. Salut i bona ruta.



OBSERVACIONS I RECOMANACIONS:

-Cal que recordem que la fitxa de la ruta especifica que té una longitud de 8.8 Km lineals, és a dir, només d'anada, si l'anem a fer tota a peu hem de tenir en compte que el temps i l'esforç és duplicarà. Una bona opció si anem amb més d'un vehicle és deixar-ne un a Beniaia i l'altre a Alcalà de la Jovada.

-Trobarem una font a la Plaça d'Alcalà en la que podrem beure però sempre hem de procurar que l'avituallament d'aigua que portem siga el necessari.

-Quan visitem la nevera, els despoblats i qualsevol tipus de construcció històrica hem d'anar amb molt de compte per no fer malbé aquest patrimoni. l'hem de respectar i cuidar, és una tasca de tots.  

-La ruta també es pot fer en bicicleta, encara que hi ha dos trams de senda irregular que poden resultar-nos incòmodes o perillosos. Podem baixar de les bicis en aquests punt però sempre hem de ser conscients del nivell que cadascú tenim alhora de realitzar activitats esportives.